La ruta dels oficis
La Ruta dels Oficis és una iniciativa de la AER Asociación de Emprendedores Rurales per a promoure i difondre la cultura artesanal dels pobles de la Vall d’Albaida.
Esta actividad està enmarcarda en el recull de mesures que AER ha posat en marxa mijançant l’emprenedoria, i amb el recolzament de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, per a frenar el despoblament de les zones rurals,.
Aquesta pàgina mostra la història i l’origen dels oficis artesanals i posa de relleu la importància de mantindre’ls per aportar valor a la nostra comarca i als nostres pobles
Pots consultar el calendari d’activitats a la secció Agenda
Terrateig. Pedra Seca
L’ orografia de la nostra comarca ha determinat que en época àrab i més tard al segle XIX, amb l’ anonenada “fam de terra”, les faldes de les serres s’ hagen abancalat. Eixe abancalament ha deixat un important patrimoni de pedra seca.
Per altra banda la necessitat de refugi ha deixat com a testimoni barraques i cases de pedra . Finalment els forns de calç i algeps i les pedreres de les faldes del Benicadell i el Buixcarró ens deixen un panorama turísticament aprofitable.
I el més important : ens queda un ofici de tradició oral , el de marger, del qual queden tres desenes de professionals.
Un ofici que caldrà ensenyar als joves perquè a hores d’ ara en falten. Tenim gent preparada per a ensenyar-lo.
També la Vall disposa de dos pedreres que en este moment estan tancades , serien econòmicament rentables i donarien faena.
Text de Casimir Romero
Visita Terrateig:
Beniatjar. Olivicultura i vinya
En un poble a les faldes del Benicadell, Beniatjar amb una orografia de bancals menuts amb la dificultat del conreu del secà, es possible fer coses magnífiques i de molta qualitat. Treballem amb vinya, plantant varietats autòctones com la monestrell, i varietats de fora con la merlot, per fer uns vins criats amb fusta excel·lent.
Treballem també la olivicultura ecològica amb les varietats d’olives locals, com la blanqueta i de la vall, varietats de fora com la italiana frantoio i la grega koroneiti per obtenir un cupatge d’oli d’oliva verge extra ecològic de molta qualitat.
Respectant nostre entorn natural i també per fer cada vegada més productes naturals a consonància del privilegiat paratge l’ombria del Benicadell que ens dona vida.
Text de Raúl Gómez Pardo
Visita Beniatjar:
Otos. Sarga. Folrat amb vímet de marraixes de vidre
A finals dels anys cinquanta i primeries dels seixanta, l’economia de pobles de la Vall, com Otos, es basava quasi exclusivament en l’agricultura. Tret de les temporades de verema i de recollida d’olives, els i les jóvens no trobaven ocupació. Molts havien d’emigrar a les grans ciutats com Barcelona i València. Els hòmens a les indústries i les dones al servici domèstic. Gràcies a la indústria de la Sarga, la sagnia migratòria de jóvens es va poder contenir durant molt de temps i es mantingué la població.
A Otos arribaren a haver-hi cinc o sis tallers anomenats «sarga» que és també el nom d’una varietat local de vímet. La indústria de la sarga consistia a elaborar «paneres» o “cistelles” amb les quals es folraven marraixes o garrafes de vidre que s’empraven per al transport de líquids: aigua, vi, oli, etc.
En els tallers treballaven desenes de xics i xiques durant deu o dotze hores diàries, ja que el treball es pagava a estall, és a dir, a tant per garrafa folrada. Les sargues feren el paper de centres socials del poble. Es gestaven amistats, relacions amoroses i projectes de tota mena. Mentre es treballava sempre hi havia la ràdio encesa. Se sentien programes musicals, radionovel·les, el consultori de la senyora Francis, la Vuelta i el Tour.
En els anys setanta i vuitanta, els joves deixaren la sarga i el camp i anaren a treballar a les fàbriques tèxtils d’Albaida. En l’actualitat, la majoria dels otosins que tenen més de seixanta anys, encara dominen la tècnica de l’elaboració de cistelles i hi ha alguns artesans que encara en fan per al consum propi.
A hores d’ara, el despoblament és el problema més greu que han d’afrontar els municipis rurals. L’agricultura ecològica i les indústries sostenibles, són algunes de les poques opcions de futur per als jóvens. Les cistelles de vímet podrien ser un complement ideal per a la presentació de productes ecològics, per a decoració o altres usos relacionats amb les indústries rurals productives i d’oci.
Text de Joan Olivares
Visita Otos:
Carrícola. Agricultura ecològica
Carrícola, municipi situat a la comarca de la Vall d’Albaida, als peus de l’Ombria del Benicadell, treballa al seu dia a dia i de manera activa l’agricultura ecològica i l’economia circular mitjançat el compostatge i la depuració biològica d’aigües amb respecte pel medi ambient i l’entorn.
Va ser als anys 80 quan els llauradors de Carrícola, amb motiu de la demanda de productes d’una empresa estrangera va començar a treballar el cultiu ecològic. Inicialment taronges i mandarines, que han portat al llaurador actual a professionalitzar-se sent conscient de l’entorn en el qual treballa i mantenint els cítrics. Però ampliant els cultius a caquis i fruites de pinyol i l’horta d’hivern, principalment ceba tendra, fenoll, cols, etc. que des de Carrícola s’exporten per a la venda a diversos països de la unió europea, i que es compatibilitzen amb mercats de proximitat; amb una iniciativa de mercat local que es formalitza el 2010, junt amb propostes de la primera edició del biodivers del disseny i construcció de carros. L’any 2015 a més s’amplia amb la intervenció del forn morú de llenya i altres iniciatives consolidades, com el curs de paisatge al natural que es celebra al poble.
L’espai agrícola de Carrícola, ofereix als seus habitants un mode de vida molt digne, mantenint la cultura, el paisatge i el paisanatge, i no només es dóna lloc a un producte agrícola, sinó que al voltant dels productes agrícoles ecològics que es produeixen a Carrícola hi ha la vida de moltes famílies, un xicotet poble que promou la sostenibilitat i un mode de vida.
Text: Ajuntament de Carrícola
Visita Carrícola:
Atzeneta d’Albaida. Artesania de l’espart
Són dos empreses artesanals de caràcter familiar, les que actualment es dediquen encara a este ofici. Estes famílies treballen per encàrrec i venen també a particulars, en les mateixes cases on treballen, a les portes de les quals els “garbes d’espart” o manolls, apilats junt a la paret, anuncien l’activitat. Esta activitat econòmica, actualment molt marginal, va tindre en temps passats gran protagonisme a Atzeneta i altres municipis de la Vall d’Albaida, sent una important font d’ingressos. L’ofici artesà de “esparter, espardenyer, albarder” té una tradició antiga que es remunta a l’època medieval. El treball de l’espart el realitzava gran part de la població, perquè era una matèria primera amb aplicacions molt diverses, des d’objectes domèstics i calçat, fins a apers agrícoles o altres útils d’indústries tradicionals, com els esportins de les “almàsseres” (recipients d’espart de forma circular i plana sobre els quals es posa la pasta de les olives per a premsar-les). Aquest treball era, quasi exclusivament, femení, ja que els hòmens el realitzaven en el temps lliure que deixaven les tasques agrícoles i en general, en èpoques de mal temps.
Molts d’estos productes estan en desús a causa de la mecanització de les tasques agrícoles, així com a la substitució dels recipients per altres de plàstic. Però els actuals artesans han sobreviscut en part gràcies al seu enginy a adaptar alguns dels productes tradicionals a les necessitats actuals: llenyers, cabassos, dianes, cortines, botellers, estores, sitiets,….; també recorren moltes de les fires inspirades en l’edat mitjana per donar a conéixer tots aquests productes artesanals.
Text: Ajuntament de Carrícola
Visita Atzeneta: